La setmana passada vaig anar al Museu de la Ciència i la Tecnologia de Terrassa. Està força bé, la explicació en forma de representació teatral del funcionament de la fàbrica tèxtil a principis de segle va ser esplèndida, hi ha activitats per als menuts (nosaltres en dúiem dos) i la exposició d’objectes antics està força bé (llàstima que la part d’ordinadors “antics” no estigui acabada, m’hauria agradat tornar a veure de prop un IBM serie 300).
Tot molt bé, molt didàctic fins que ens vam acostar a una activitat titulada “Cóm funcionen els ordinadors”; com a profesionals dels ordinadors i de l’ensenyament d’informàtica hem va interessar veure com o plantejaven; vist el nivell del museu, esperava trobar alguna idea nova que pogués fer servir a les meves classes.
La cosa anava d’un senyor que explicava que els ordinadors funcionen amb zeros i uns, i ensenyava a fer sumes en binari als nens que hi assistien. I ja està. Interessantissim... sobre tot si et vols dedicar a la informàtica i vius al 1950.
A veure: sí, es cert que el sistema binari es la base del funcionament dels microprocessadors, pero entrar a la informàtica per aquí es com explicar-li a qui es treu el carnet de conduïr com cal ajustar la relació de canvis i la amortiguació en funció de la pista per la que va a còrrer!!!. En els 30 anys que fa que hem dedico a la informàtica tan sols he fet servir el binari per calcular màscares de validació en programes de comunicacions, i això mitja dotzena de vegades. El darrer “coredump” en hexadecimal que vaig haver de mirar va ser fa 15 anys, i això sent-ne professional.
Nota al marge: La lògica binària està molt be, però, des del punt de vista de l’usuari final, no te massa utilitat. De fet molts pensem que els ordinadors moderns funcionen amb una mena de lògia ternaria on, a mes dels coneguts “si” i “no” hi ha també el “pot ser”. Això explicaria el comportament caòtic dels ordinadors, que vam veure a l’antic “gurú meditation”, la pantalla blava de la mort o el moder missatge de “el seu programa ha deixat de funcionar, vol que envii l’informe a Microsoft?”.La informàtica moderna es un altre cosa: caldria parlar de disseny, ergonomia (deu sap que la meitat de les pàgines web que es fan semblen programades amb el cul. I ja seria hora que es declarès una fatwa contra el flash, però això es un altre història), programació en llenguatges d’alt nivell, gestió de dades, gestió de la informació... hi ha moltes formes d’introduïr.se als ordinadors que, a mes de ser interessants no útils.
Als meus alumnes els menciono de passada lo del binari. Si estan interessats en les tripes de l’ordinador, el que faig es desmuntar-ne un i ensenyar-los les peces que hi ha dintre; la introducció de veritat als ordinadors la faig amb el concepte de programa (allò de que els ordinadors son idiotes i no pensen, i com ens podriem programar per obrir la porta, esborrar la pissarra o qualsevol cosa que sembli divertida al moment).
De vegades hem pregunto a què es dediquen els qui programen aquestes exhibicions; si son informàtics, no saben res de pedagogia, i si son pedagogs no saben res d’informàtica; encara recordo un problema de tecnologia de ESO que hem va portar un alumne fa un parell d’anys: consistia en dissenyar un ascensor; li vaig explicar què era un algoritme i com es podia descriure la lògica que segueix un ascensor; tot molt bé, però el professor li va demanar un disseny de les peces de l’ascensor: guies, motor, politxes, portes. Axó es el que enten el nostre sistema educatiu per l’ensenyament de les noves tecnologies.
Bones festes i fins la propera.
Tot molt bé, molt didàctic fins que ens vam acostar a una activitat titulada “Cóm funcionen els ordinadors”; com a profesionals dels ordinadors i de l’ensenyament d’informàtica hem va interessar veure com o plantejaven; vist el nivell del museu, esperava trobar alguna idea nova que pogués fer servir a les meves classes.
La cosa anava d’un senyor que explicava que els ordinadors funcionen amb zeros i uns, i ensenyava a fer sumes en binari als nens que hi assistien. I ja està. Interessantissim... sobre tot si et vols dedicar a la informàtica i vius al 1950.
A veure: sí, es cert que el sistema binari es la base del funcionament dels microprocessadors, pero entrar a la informàtica per aquí es com explicar-li a qui es treu el carnet de conduïr com cal ajustar la relació de canvis i la amortiguació en funció de la pista per la que va a còrrer!!!. En els 30 anys que fa que hem dedico a la informàtica tan sols he fet servir el binari per calcular màscares de validació en programes de comunicacions, i això mitja dotzena de vegades. El darrer “coredump” en hexadecimal que vaig haver de mirar va ser fa 15 anys, i això sent-ne professional.
Nota al marge: La lògica binària està molt be, però, des del punt de vista de l’usuari final, no te massa utilitat. De fet molts pensem que els ordinadors moderns funcionen amb una mena de lògia ternaria on, a mes dels coneguts “si” i “no” hi ha també el “pot ser”. Això explicaria el comportament caòtic dels ordinadors, que vam veure a l’antic “gurú meditation”, la pantalla blava de la mort o el moder missatge de “el seu programa ha deixat de funcionar, vol que envii l’informe a Microsoft?”.
La informàtica moderna es un altre cosa: caldria parlar de disseny, ergonomia (deu sap que la meitat de les pàgines web que es fan semblen programades amb el cul. I ja seria hora que es declarès una fatwa contra el flash, però això es un altre història), programació en llenguatges d’alt nivell, gestió de dades, gestió de la informació... hi ha moltes formes d’introduïr.se als ordinadors que, a mes de ser interessants no útils.Als meus alumnes els menciono de passada lo del binari. Si estan interessats en les tripes de l’ordinador, el que faig es desmuntar-ne un i ensenyar-los les peces que hi ha dintre; la introducció de veritat als ordinadors la faig amb el concepte de programa (allò de que els ordinadors son idiotes i no pensen, i com ens podriem programar per obrir la porta, esborrar la pissarra o qualsevol cosa que sembli divertida al moment).
De vegades hem pregunto a què es dediquen els qui programen aquestes exhibicions; si son informàtics, no saben res de pedagogia, i si son pedagogs no saben res d’informàtica; encara recordo un problema de tecnologia de ESO que hem va portar un alumne fa un parell d’anys: consistia en dissenyar un ascensor; li vaig explicar què era un algoritme i com es podia descriure la lògica que segueix un ascensor; tot molt bé, però el professor li va demanar un disseny de les peces de l’ascensor: guies, motor, politxes, portes. Axó es el que enten el nostre sistema educatiu per l’ensenyament de les noves tecnologies.
Bones festes i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No prometo res