El cap de setmana passat es va celebrar la caminada nocturna de Vinaixa a l'hermita de Sant Bonifaci. Ja fa un temps que hi participem, i recordo especialment el primer any, en que al tornar, ja de nit, sense llanterna, vam veure, a uns matolls del marge del camí, el llum verd d'unes cuques de llum. Feia molts anys que no en veia, des de que de petit anava d'acampada amb els escoltes del "cole" (abans de que hem fessin fora, però això es un altre història).
Enguany no he vist cap cuca de llum, una pena. Es clar, que la pista de terra que vam seguir ha estat asfaltada per tal de facilitar el pas als tractors dels pocs pagesos que queden (cada cop es veuen mes camps sense treballar); uns tractors que tenen un nivell de manteniment tal que, si tanques els ulls, el soroll i la olor que emeten et fa pensar que ets un altre cop a la civilització: a la Gran Via de Barcelona, un dia de cada dia a les 6 de la tarda.
No penseu que es tan sols per això que es mantenen els camins, hi ha d'altres vehicles que fan servir les pistes forestals de les Garrigues: els ferotges guerrers que, equipats com personatges de Halo (versió III, es clar, amb gràfics millorats), s'enfronten al temible Oryctolagus cuniculus, una plaga temible que assola la regió. I, ja posats, a mes de marcar els llocs per on han passat amb cartutxos, caixes de munició, llaunes de sardines, cervesa o redbull que afegeixen una divertida nota de color al paisatge, també tiren contra qualsevol cosa que es mogui: òlibes, guineus, àligues... de forma que assegurem que el nostre lagomorf preferit no tingui depredadors naturals i requereixi l'intervenció d'aquests Rambos de cap de setmana per no destrossar el territori.
El bosc es mes accessible, si, però el mon sense cuques de llum es menys màgic. I es una pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No prometo res