dimarts, 19 de juliol de 2011

3D

Què es el cine?. No es una pregunta gratuïta quan estem en mig del debat sobre si 3D si o 3D no.
Per a mi el cine es narració, història. Bon cine es un conte ben explicat, amb una história consistent i personatges coherents.

Una bona história es pot explicar de moltes formes; amb blanc i negre, sense paraules, es van fer algunes pel·lícules memorables. Al afegir el so incorporem nous elements a la narració que la poden enriquir, així com un nou component a la qualitat dels actors. El color aporta detalls al context que, ben gestionats, poden enriquir encara mes la narració (tot i que la aportació no es tan gran com la del so, que afegeix una nova dimensió a la narració).

I despres que ve?, els efectes especials, el so envolvent, la alta definció, que aporten espectacularitat, peró no influeixen massa a la història. Alguna història es pot veure beneficiada per la disponibilitat d'aquestes tècniques. Cal reconeixer que les pel·licules de fantasia i ciència ficció son mes vistoses ara que fa 30 anys.
El problema apareix quan els efectes especials passen a ser el principal objectiu de la pel·lícula en lloc d'un recurs per enfatitzar determinats aspectes de la narració.

Els que hem coneixen saben què penso de coses com Matrix: un dels pitjors arguments de la història del cine i, per extensió, una de les pitjors pel·lícules, una història lamentable al servei dels efectes especials.
I ara tenim el 3D. Per començar, diré que Avatar, com a pel·lícula, ha ocupat el lloc de Matrix a la meva llista personal de coses lamentables. El 3D fa que sigui mes vistosa, mes espectacular, peró, això es lo important no aporta res a la narració. El 3D que tenim ara no permet veure les escenes desde diferents punts de vista (això sí podria ser interessant), ni situa l'espectador al mig de la acció: el que veiem continua estant en un pla, davant nostre, disposem de la mateixa informació pel que fa a la historia que la que tindriem si la visió fos plana (a diferéncia del color, que sí va incorporar mes informació).

La conclusió es que el 3D no es res mes que un altre pas en la evolució dels efectes especials, que no pas del cinema. Dona per fer pelí cules més espectaculars i mes vistoses, però aporta poc a la narració. Pot ser vàlid fer coses dissenyades per al 3D quan l'objectiu sigui la espectacularitat mes extrema, com passa en pel·lícules com Harry Potter o qualsevol de superherois de la Marvel, que no destaquen per tenir històries massa elaborades, però posar 3D no aporta res a la història i, en un 99% de les vegades, es podria estalviar.