dimecres, 22 d’octubre de 2014

Què, com, quan

Primer mireu el vídeo, que ja us avanço que es bastant mes sensat del que estem llegint, sentint i veient aquests dies a la premsa, i després en parlem una mica.

Els que hem coneixeu ja sabeu que soc independentista; personalment, la consulta per a mi no es un objectiu, es un mitjà per avançar cap a la independència. Dit això: no estic d'acord amb com s'està portant el procés per un munt de motius:

1.- Perquè les entitats que lideren el procés estan fent arguments erronis, quan no falsos. 

S'ha incidit exageradament en el aspecte fiscal i de les retallades per tal de poder incorporar al procés persones que normalment no estarien per la independència. Siguem una mica seriosos, senyores!: Catalunya independent tindrà menys recursos que ara, l'espoli fiscal no es tan gran com ens estan dient i una part dels problemes que tenim son directament atribuïbles a la mala gestió dels governs que hem tingut.

Si deixem Espanya de males maneres deixarem de formar part de la Unió Europea (cosa que està per veure si es bo o dolent!). No som ciutadans de la Unió Europea, això es un concepte que no existeix: som ciutadans d'un país (Espanya) que pertany a la Unió Europea, que es una unió d'estats. Si deixem Espanya, caldrà que el nou estat sigui acceptat a la Unió Europea, cosa que requereix la acceptació unànime de la resta d'estats membres, i en hi ha al menys un que dirà que no. Insisteixo: no està clar si per a la ciutadania en general serà una cosa bona o dolenta que sortim de la EU.

2.- Perquè no s'han pensat be com fer-ho.

El dilluns sentia a una entrevista a les líders de l'Assemblea i Omniun on deien, tot cofoies elles, que tenien molt clar què volien i quan ho volien, que calia pensar en el com. Senyores: vostès han sigut sempre igual de idiotes o s'han hagut d'entrenar abans?.
Quan vols fer alguna cosa, primer es pensa en el que es vol, després s'analitza el problema, es fa un pla complert, detallat i realista (tenint en compte la realitat real, no la realitat de fantasia on sembla que viuen) i un cop saps com pots fer-ho, et marques uns termines realistes, on la numerologia de les dates ha de ser un aspecte totalment secundari; tan li fa que sigui el 20141, el 11/9 o el 9/11, el que hauria de manar son els recursos de que disposem i els pasos que hem de seguir.
No hauria de ser què, quan i com, sinó què, com i quan!

3.- Perquè els partits polítics cada cop fan mes pena/fàstic/por.

CDC perquè es va deixar enganyar pensant que els que van sortir al carrer el 2012 els votarien en massa, sense tenir en compte que hi ha molts altre elements a l'hora de votar. ERC perquè ha demostrat que es un partit populista, amb un missatge irracional que farà qualsevol cosa per arribar al poder (cosa que es una mala notícia per a tots: ja sabem què passa quan ERC mana una mica, recordem la que van liar des de el tripartit!). El PSC perquè ha demostrat que es una marca blanca del PSOE, sense cap mena d'entitat pròpia i sense cap capacitat de defensar Catalunya a Espanya, que era el que ens havien venut fa anys. ICV perquè han estat al procés tan sols per poder esgarrapar uns quants vots, i s'han agafat a la primera excusa que han tingut per sortir-ne. La CUP es salva una mica, al menys son honests, però quan fan propostes sembla que visquin al país dels Teletubbies. I el PP i C's... perquè son el PP i C's, poca cosa hi ha a dir: populisme  i espanyolisme en estat pur.
I quasi m'ho deixo: UDC, que estan sent prou honests amb la seva postura mentre miren de nedar i guardar la roba al mateix temps; no soc un gran fan del Duran i Lleida, però al final resultarà que era qui tenia les idees mes clares de tots (quina ràbia!)

I ara què?

Poca cosa mes. Un cop ficats en aquest merdé, l'únic que ens queda es no fer el ridícul encara mes del que ja l'hem fet. Jo m'he presentat voluntari per participar en el procés del 9-N; no perquè cregui que es el camí correcte, ni tan sols perquè cregui que servirà per alguna cosa, sinó perquè es important que sigui un èxit de participació per tal de que el procés cap a la independència no quedi molt pitjor que com estava abans. Es important no fer el ridícul i deixar clar al mon (que, tal com diu l'Antoni Basses al video, ens estarà mirant) quí som i qué volem. Encara que no tinguem gens clar com aconseguir-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari

No prometo res