divendres, 13 de desembre de 2013

Plantar un arbre

No sé qui va dir que per que la vida valgui la pena cal haver plantaqt un arbre, tingut un fill i escrit un lliure. L'arbre es l'advocat que tenim al pati, faltaven dos. Com que per la cosa del fill feia una mica de mandra tot el tema dels bolquers i de no dormir a les nits que t'expliquen tots els pares, hem anat directament a un que ja sapa anar tot sol al lavabo. Si el escriure un blog compta com a llibre, ja haurè complert.

La pregunta es: en hi ha prou amb tenir el fill, o també compta el tema de la educació, formació i entrenament en general?, perque això ja es una mica més difícil!

Si heu seguit les nostres aventures més recents (i si no les has seguit, què coi fas llegint això?), ja sabeu que acabem de tornar d'Etiopia amb l'Abel. Ja porta un parell de dies amb nosaltres i, de moment, la convivència es prou bona. S'ha fet amic de les gosses, el gat li fa gràcia i dorm molt bé (no com els fill d'altres!!!); d'altre banda, haurem de gestionar problemes emocionals que tot just ara comencen a sortir (com la seva alèrgia a la paraula 'no').

Suposo que això es el que vol dir ser pares, no?

Adjunto un parell de fotos entranyables, per donar color a la cosa.
Buscant petxines a la platja. El problema es que està obsessionat amb banyar-se al mar, sense importar la temperatura!

Tirant les primeres pilotes a la Amy