dimecres, 14 de setembre de 2011

Bona nit malparits!

Crec que el darrer cop que vaig veure Sopa de Cabra en concert va ser l’any ‘96, o pot ser el ‘97. Va ser a la plaça de Sants, per les festes de la Mercé. 

Recordo que l’Alfons, el Xavi, l’Asensi i algú més que no recordo haviem anat a veure a la Mercé, que s’ha via canviat de pis i va a profitar per presentar-nos la Fina, la seva veïna de la porta de devant. Estavem mes prims i al cabell (que, en el meu cas, ja era llarg) no hi havia els elegants cabells blancs que ara lluim (els que tenim cabell, es clar); erem mes joves, encara veiem futur a les respectives feines i no pensavem en aguantar el lloc de treball fins una jubilació cada cop mes propera.

En els quinze anys, mes o menys, que han passat han canviat moltes coses que es veien força clar al concert del Sant Jordi (el segón, del dia 10).
El primer, es que ens hem fet grans; els nois de Girona semblaven una coll d’avis a dalt l’escenari, això pot ser feia mes sorprenent l’energia que retransmitien. El Gerard Quintana te la mateixa veu que fa quinze anys!, no es just: tan sols es dos anys mes jove que jo, i te mes marxa a l’escenari que la que jo tenia fa vint anys...
Per cert, tot i que aquest text va de canvis, es just dir que una cosa que no ha canviat es la qualitat del so de Sopa de Cabra, però això ja ho ha notat tota la gent que hi era, i els que no hi eren o podran veure al DVD que segur que sortirà aviat.
A part dels cabells blancs i els kilos de mes (tant injustament repartits), un canvi cosmètic divertit es el dels encenedors. Fa 15 anys, quan es cantaba l’Ampurda o El Boig de la Ciutat tots (fins i tot els no fumadors) ens treiem l’encenedor Bic de la butxaca i afegiem la nostra petita flama a la emotivitat de la canço; el dissabte passat, acompanyant els encenedors hi havia una profussió de pantalles de mòbil. Crec que fins i tot vaig veure aquella app per iPhone que mostra una espelma encesa; està bé: fa 15 anys ja teniem telèfons mòbils, però comparats amb els moderns smartphones eren uns artefactes grossos i pesants, aptes per fer servir com arma contundent. La telefonia mòbil es de les poques coses que fan que el segle XXI s’assembli al que ens havien promés quan erem joves (jo també trobo a faltar els cotxes voladors).
Recordo que als anys ‘90 Sopa de Cabra es va caracteritzar per la seva no poltització, enfrontant-se fins i tot a qui els volien fer servir com a referent polític. Recordo que als anys de la Barcelona post-olímpica ens sentiem prou bé, malgrat les polítiques contràries a Catalunya del govern espanyol (recordem, per exemple, la Expo ‘92 de Sevilla com a contrapès de les olimpiades o la priorització del AVE entre Sevilla i la Capital del reino en detriment de la connexió amb Europa que encara no temin)
Un altre parèntesi: recordo fa alguns anys una conversa amb uns senyors de Sevilla amb qui vam coincidir breument a les vacances; ens queixavem de a Barcelona no ens feia tanta falta l’AVE amb Madrid com una bona xarxa de rodalíes; ells ens deien que estaven molt contents amb l’AVE a Madrid, ja que així podien anar de compres a la capital i tornar el mateix dia. Es a dir; estaven contents de convertir-se un una barriada de Madrid; crec que això diu molt del que podem esperar de la resta d’Espanya...
Ara les coses han canviat; aquell optimisme ha desparegut ofegat per la crisi internacional i la pressió que fa Espanya en contra de Catalunya, i això es va veure al concert. En Gerard Quintana va fer un discurs en la línia del que havia fet l’expresident Pujol uns mesos abans (ja no tenim motius per rebutjar la idependència, ens costa creure que podem convivir amb Espanya sense perdre la nostra identitat...) que va ser adequadament corejat amb uns crits de i-inde-independència que haura fet tremolar d’emoció amb Mohammed Jordi. I, si no totes, una gran majoria de les senyeres que hi havia al concert eren estelades; ara tan sols cal convencer a la resta de ciutadans de Catalunya (tan els que son catalanas com els que no ho volen ser) que aquesta opció es la bona. Però, com a bon català, soc pessimista.

Bona nit i bones festes.